diumenge, 30 de gener del 2011

Blur

Aquesta sempre em posa alegre, i a vosaltres?




I get up when I want except on wednesdays when I get rudely awakened by the dustmen
I put my trousers on, have a cup of tea and I think about leaving the house
I feed the pigeons I sometimes feed the sparrows too
it gives me a sense of enormous well being
And then i'm happy for the rest of the day safe in the knowledge
there will always be a bit of my heart devoted to it

All the people
So many people
They all go hand in hand
Hand in hand through their parklife


Sé el que vull dir
Em llevo quan vull, excepte els dimecres que em desperto de cop quan passen els de les escombraries
Em poso els pantalons, prenc una tassa de tè i penso en sortir de casa
Dono de menjar als coloms, i de vegades als pardals
em dóna una enorme sensació de benestar
I llavors estic content per la resta del dia, amb la seguretat de
sempre hi haurà una mica del meu cor que hi pensa amb ganes



Parklife voldria dir "vida aparcada", o "existència parada". No estigueu aparcats! Feu alguna cosa, carai!

diumenge, 23 de gener del 2011

Nena Daconte

El nom del grup el van teure d'una novel·la d'en Gabriel García Màrquez. No sé ara mateix de què va la novel·la, però dubto que sigui tan alegre com aquesta cançó. Tot i que la lletra té un puntet agre, fixeu-vos-hi.




Prometo guardarte en el fondo de mi corazón
Prometo acordarme siempre de aquel raro diciembre
Prometo encender en tu día especial una vela
y soplarla por ti
Prometo no olvidarlo nunca

Tenia tanto que darte...

Camino despacio pensando volver hacia atrás,
No puedo en la vida las cosas suceden no más...
Aún pregunto que parte de tu destino se quedó conmigo,
Pregunto que parte se quedo por el camino

Tenia tanto que darte...

Tenia tanto que a veces maldigo mi suerte
A veces la maldigo
Por no seguir contigo

Tenia tanto que darte
Tantas cosas que contarte
Tenia tanto amor,
guardado para ti...


Aih! que rebonic...

dilluns, 17 de gener del 2011

Beth

Aquí teniu la nova peça per a la col·lecció. Us en poso un parell, a veure què us semblen:



Fer cadeneta per començar, fer bona lletra com ens van ensenyar.
La millor merceria del món és amb tu.
Volta’m amb farbalans!,
i perquè no m’escapi fes-me uns quants repunts,
si vols anar sobre segur cus-me un gafet.





I com que sou molt joves, veieu com va començar aquesta noia: a l'Operación Triunfo de fa vuit anys!



Això sí, el que fa ara és millor...

diumenge, 9 de gener del 2011

Lauryn Hill

Aquesta noia fa uns anys que va desaparèixer del món de l'espectacle. Però quan va treure aquesta cançó, podia haver fet el que volgués, perque era a dalt de tot:





Let me tell ya that,
Everything is everything
Everything is everything
After winter, must come spring
Everything is everything


De vegades sembla
Que anem a tocar aquest somni
Però les coses vénen lentes o a mitges
I els de dalt, no faran que pari
Tan convençut de que podrien caure
Estimant-nos a nosaltres mateixos no podem fallar

Per millorar la situació
Demà, les nostres llavors creixeran
Tot el que necessitem és l'esforç

Deixa'm dir-te que,
Tot ho és tot
Després de l'hivern, ha de venir la primavera
Tot ho és tot

Tot ho és tot
El què vol dir, serà
Després de l'hivern, ha de venir la primavera
El canvi, finalment arriba


I si teniu temps, mireu-vos aquest, que es un mini viatge en el temps, d'una manera curiosa: